मैं भारत को उसकी सभी सीखों, उसके सभी रंगों, उसकी सारी बुद्धिमानी के लिए
धन्यवाद देता हूं। मेरी पहली मृत्यु और मेरे दूसरे जन्म का परिदृश्य होने के लिए।
l'interior d'un autobús local qualsevol....
Ja farà tres anys que vaig traslladar el meu cos, ànima i motxilles a l'Índia. Marxava amb totes les il·lusions, creences i prejudicis d'aquella que es pensa que sap com funciona el món, com una extensió exòtica del seu decorat. Pensava que els monstres es quedarien a casa, que m'abraçaria la calma del ioga, la pau interior i la bohèmia del viatge. Poc m'esperava la realitat que em vaig trobar. Després d'un mes i mig, vaig assimilar que estava en un nou planeta, d'una complexitat inabastable. Vaig transitar per la comoditat de formar part del turisme "backpacker" de llibreteta i mirada absent, que després es va convertir en una pantomima de mal gust de la que era difícil escapar. "This is real India!", deien, per dir: això és autèntic. Intentant entrar en la "Real India" vaig perdre els anclatges, em vaig abandonar a un present ple de buits i de sorpreses. Vaig tenir la sensació de viure anys en tres mesos. "In India, everything is possible".
Encara estic processant aquest viatge, etern i molt curt a la vegada. Encara sento mareig en recordar-la. Les seves energies tan explosives i inquietants, el seu soroll, el seu surrealisme, els seus infinits estímuls, la seva incomoditat omnipresent, la seva essencial humilitat, la seva boja mitologia, la seva natura desbordant i ofegada per la contaminació alhora, la seva bellesa més increïble i la seva més gran austeritat. La puresa de tantes mirades enmig de tant plàstic. Totes aquelles fins del món.
Aquest és un agraïment a l'univers, a Shiva i la resta de deïtats, per haver-me regalat els rostres més bonics, els colors més vius i les alegries més absurdes. La companyia amb qui compartir el deliri. Gràcies haver fet de l'Índia (i d'algun raconet de Malàisia) els escenaris dels moments més intensos i importants de la meva vida: la meva primera mort i el meu segon naixement.
L'exposició pretén ser una finestra a tots aquells records. Una mirada des de la tendresa i el respecte. Des del somriure i des d'una complicitat que intueixo recíproca. Per totes les trapelleries que la vida va fer, per estar-me recuperant encara del trip que va suposar tot plegat.
Les fotografies les vaig fer amb un mòbil, estan en brut, sense retocar (i els colors són increïbles fins i tot a les retines de l'aparell!). No volia situar-les al mapa, ni fer-ne objecte de likes, aquest espai parteix d'una necessitat íntima de concentrar totes aquestes visions i compartir-les. No per idealitzar l'experiència, sinó perquè forma part de la meva present identitat. I perquè mai sabré posar tot això en paraules. És la meva més fidel resposta a la pregunta "I què tal, l'Índia?"
Per últim, no hi ha un recorregut marcat, tot i que he intentat ajuntar les fotografies d'un mateix lloc o moment del viatge. Gairebé totes són d'India, excepte aglunes de Malàsia. Us trobareu imatges en les quatre direccions, la idea és anar trobant cada racó de manera espontània, tal i com anaven apareixent. Triguen una mica a carregar-se totes, no vaig pensar que potser petaria la capacitat de la plataforma. Bon viatge i gràcies per ser-hi :)
